ELS GARROTINS

El garrotín es un dels múltiples pals de flamenc. Les estrofes es van improvisant a mesura que es canta, amb un to irònic i sovint crític per fer divertir l’audiència. Els gitanos de Lleida el van portar a Catalunya i n’hi ha també en el flamenc andalús. Se’l considera l’origen de la rumba catalana i és la tonada que té més èxit els glosadors catalans actuals.

Una estrofa de quatre versos de set síl·labes, tot i que, com que es fan concordar amb la música, a vegades són irregulars. Aquests, solen rimar només el segon i el quart, atenent al fet que solen ser improvisats durant la cançó. Entre estrofa i estrofa es canta la tornada per tal de deixar temps a preparar-se el següent.

Aquí us deixo una mostra breu:

PERCUSSIÓ CORPORAL

BATUCADA DE PERCUSSIÓ CORPORAL

O FORTUNA (CARL ORFF)

FORT I FLUIX-1R

Treballem la intensitat del so i quina millor manera que amb aquesta cançó de la Dàmaris Gelabert

CARIBBEAN WHACKERS